Però per què dic que és un regal? Fa anys ja que portem immersos en massa projectes que faciliten fins a l'extrem el consum. Quan parle de consum, em referisc a veure com a espectador el que altres publiquen en una succesió infinita de nous continguts: sempre hi ha un altre post/video/reel/twit preparat per a ser consumit. És adictiu. I ha enfonsat la capacitat creativa de molta gent, l'altra cara de la moneda. Amb la IA, hem contarrestat bona part d'eixa pressió constant per consumir, per rebre impactes, per ser manipulats també, i per a convertir-nos en adictes.
De sobte tenim una ferramenta nova que redueix brutalment la fricció que implicava posar-se a crear: buscar el temps, saber que vas a estar dedicat al tema molt de temps, preparar-te, estudiar opcions, etc. No és que fora molta feina, és que comparada amb l'esforç que suposa consumir, molts acabavem deixant-nos dur. Però la truita ha canviat: pots estar consumint, dedicar un parell de minuts al següent loop del cicle de creació (revisar el que ha generat la IA, corregir, dirigir nous canvis, llançar), i tornar amb el consum. Ja no és necessari decidir entre una cosa i l'altra perquè de sobte són compatibles.
I això és un regal. Al menys des del meu punt de vista. Un punt d'inflexió. Un abans i un després. I la veritat, crec que, al menys en això, hem millorat perquè apareixeran molts més projectes que mai hagueren conegut la llum d'altra manera. Porte varies setmanes ajudant-me de la IA per a fer un projecte personal que feia temps que volia portar avant. Ho estem fent milers de persones, de tot tipus, alguns programadors, altres no, i això ho possibilita el poder donar ordres simples (no necessariament tècniques) i el tindre un mínim de concepció del que es pot fer i com demanar-ho. Però per què dic que és un regal? Fa anys ja que portem immersos en massa projectes que faciliten fins a l'extrem el consum. Quan parle de consum, em referisc a veure com a espectador el que altres publiquen en una succesió infinita de nous continguts: sempre hi ha un altre post/video/reel/twit preparat per a ser consumit. És adictiu. I ha enfonsat la capacitat creativa de molta gent, l'altra cara de la moneda. Amb la IA, hem contarrestat bona part d'eixa pressió constant per consumir, per rebre impactes, per ser manipulats també, i per a convertir-nos en adictes. De sobte tenim una ferramenta nova que redueix brutalment la fricció que implicava posar-se a crear: buscar el temps, saber que vas a estar dedicat al tema molt de temps, preparar-te, estudiar opcions, etc. No és que fora molta feina, és que comparada amb l'esforç que suposa consumir, molts acabavem deixant-nos dur. Però la truita ha canviat: pots estar consumint, dedicar un parell de minuts al següent loop del cicle de creació (revisar el que ha generat la IA, corregir, dirigir nous canvis, llançar), i tornar amb el consum. Ja no és necessari decidir entre una cosa i l'altra perquè de sobte són compatibles. I això és un regal. Al menys des del meu punt de vista. Un punt d'inflexió. Un abans i un després. I la veritat, crec que, al menys en això, hem millorat perquè apareixeran molts més projectes que mai hagueren conegut la llum d'altra manera.